29/3/15

El Sallent tanca la temporada amb victòria.

C.N. Granollers 7 -C.N. Sallent 18
Lliga Catalana 1ª Divisió Femenina
Crónica: Mariano Puerta

Jugar amb massa tensió és dolent. Jugar sense tensió és pitjor. El Sallent afrontava l'últim partit de lliga sense jugar-se res. Independentment del resultat, acabarien cinquenes. Una bona classificació per a un equip tant jove però que podia haver estat millor amb una mica més d'encert als partit decisius. Els antecedents convidaven a la indolència. El partit d'anada s'havia guanyat amb facilitat. El rival era un dels més fluixos segons la classificació. Algú va regirar tota la informació disponible per donar un esquer a les jugadores: si el Sallent marcava divuit gols o més, seria l'equip màxim golejador.

L'equip bagenc va començar el partit com a un bon operari. Obeïa les instruccions rebudes i la producció anava sortint. Sense fer cap esforç de més, arribava la fi del primer període i el marcador deia que guanyava l'equip visitant u a quatre. La victòria semblava un objectiu fàcilment assolible. Pot ser era el moment de dosificar l'esforç. El segon període acabava amb un tres a sis. S'havia abaixat una mica el nivell, però el partit seguia controlat. Pot ser, ens podem relaxar una mica més. Segur que guanyem el partit. A qui l'importa ser l'equip màxim golejador? I, efectivament, el Sallent es va relaxar una mica més. 

A l'inici del tercer període, tres jugades defensades sense la concentració adient van fer que el Granollers igualés el marcador. Sis a sis. Les noies d'en Jordi López van adonar-se que, contra allò que deia l'Helenio Herrera, ningú guanya sense baixar de l'autobús. De penal, Casasayas anotava el sis a set. Muns recuperava la seva millor versió i anotava des de la boia el sis a vuit. Casasayas tornava a marcar. Puerta aprofitava una superioritat per marcar i repetia poc després. César aprofitava una altra superioritat. El tercer període, que havia començat marcat per la igualtat, es tancava amb un clar sis a dotze.

Quan començava el darrer quart, el Sallent podia caure en el parany de tornar a relaxar-se. Algú, però, va recordar que encara podien aconseguir ser l'equip màxim golejador del grup. I van jugar per aconseguir-ho. Havien de marcar més de sis gols.  Van arribar a l'últim minut i el marcador assenyalava un set a divuit. Faltava un gol. Puerta va rebre la pilota amb la porteria a la seva esquerra. Aguilera va sortir tapant el primer pal. Puerta tenia poc angle i va optar per una vaselina. La pilota va superar la portera i va caure entre els tres pals. Dintre? Fora?. L'àrbitre va dir que fora, no era gol.

Després, a casa, es van adonar que havien comptat malament. No calia marcar més de divuit gols, amb divuit, el Sallent era el màxim golejador del grup. Un petit premi per a un equip que pot créixer molt.
Vint-i-dosena i última jornada de la Lliga Catalana Absolut Femení.

Granollers: 1 T. Aguilera (aturades: 10) , 2 D. Roca (2), 3 C. García (3), 4 L. Rosa (1), 5 M. Rísquez, 6 M. Martín, 7 L. Pericas, 8 , 9 , 10 L. Jiménez (1), 11 E. Sereno, 12 J . Perianes, 13 ,
1/6 Gols en superioritat.
0/0 Gols de penal.
2 Eliminats.
Sallent: 1 J. Peirón (aturades: 1) , 2 L. Flores (1), 3 J. Boixader (1), 4 I. Ortiz, 5 A. Toribio, 6 C. Puerta (4), 7 A. Casasayas (2), 8 E. Noguera, 9 L. Muns (6), 10 A. César (3), 11 C. López, 12 I. Peirón (1), 13 L. Puiggrós (aturades: 2) ,
4/7 Gols en superioritat.
2/3 Gols de penal.

Parcials:  (1 - 4) (2 - 2) (3 - 6) (1 - 6)