C.N. Granollers 7 -C.N. Sallent 18
Lliga Catalana 1ª Divisió Femenina
Crónica: Mariano Puerta
Jugar amb massa
tensió és dolent. Jugar sense tensió és pitjor. El Sallent afrontava l'últim
partit de lliga sense jugar-se res. Independentment del resultat, acabarien
cinquenes. Una bona classificació per a un equip tant jove però que podia haver
estat millor amb una mica més d'encert als partit decisius. Els antecedents
convidaven a la indolència. El partit d'anada s'havia guanyat amb facilitat. El
rival era un dels més fluixos segons la classificació. Algú va regirar tota la
informació disponible per donar un esquer a les jugadores: si el Sallent
marcava divuit gols o més, seria l'equip màxim golejador.
L'equip bagenc va començar el partit com a un
bon operari. Obeïa les instruccions rebudes i la producció anava sortint. Sense
fer cap esforç de més, arribava la fi del primer període i el marcador deia que
guanyava l'equip visitant u a quatre. La victòria semblava un objectiu
fàcilment assolible. Pot ser era el moment de dosificar l'esforç. El segon
període acabava amb un tres a sis. S'havia abaixat una mica el nivell, però el
partit seguia controlat. Pot ser, ens podem relaxar una mica més. Segur que
guanyem el partit. A qui l'importa ser l'equip màxim golejador? I,
efectivament, el Sallent es va relaxar una mica més.
A l'inici del tercer
període, tres jugades defensades sense la concentració adient van fer que el
Granollers igualés el marcador. Sis a sis. Les noies d'en Jordi López van
adonar-se que, contra allò que deia l'Helenio Herrera, ningú guanya sense
baixar de l'autobús. De penal, Casasayas anotava el sis a set. Muns recuperava
la seva millor versió i anotava des de la boia el sis a vuit. Casasayas tornava
a marcar. Puerta aprofitava una superioritat per marcar i repetia poc després.
César aprofitava una altra superioritat. El tercer període, que havia començat
marcat per la igualtat, es tancava amb un clar sis a dotze.
Quan començava
el darrer quart, el Sallent podia caure en el parany de tornar a relaxar-se.
Algú, però, va recordar que encara podien aconseguir ser l'equip màxim
golejador del grup. I van jugar per aconseguir-ho. Havien de marcar més de sis
gols. Van arribar a l'últim minut i el
marcador assenyalava un set a divuit. Faltava un gol. Puerta va rebre la pilota
amb la porteria a la seva esquerra. Aguilera va sortir tapant el primer pal.
Puerta tenia poc angle i va optar per una vaselina. La pilota va superar la
portera i va caure entre els tres pals. Dintre? Fora?. L'àrbitre va dir que
fora, no era gol.
Després, a
casa, es van adonar que havien comptat malament. No calia marcar més de divuit
gols, amb divuit, el Sallent era el màxim golejador del grup. Un petit premi
per a un equip que pot créixer molt.
Vint-i-dosena i
última jornada de la Lliga Catalana Absolut Femení.
Granollers: 1
T. Aguilera (aturades: 10) , 2 D. Roca (2), 3 C. García (3), 4 L. Rosa (1), 5
M. Rísquez, 6 M. Martín, 7 L. Pericas, 8 , 9 , 10 L. Jiménez (1), 11 E. Sereno,
12 J . Perianes, 13 ,
1/6 Gols en
superioritat.
0/0 Gols de
penal.
2 Eliminats.
Sallent: 1 J.
Peirón (aturades: 1) , 2 L. Flores (1), 3 J. Boixader (1), 4 I. Ortiz, 5 A.
Toribio, 6 C. Puerta (4), 7 A. Casasayas (2), 8 E. Noguera, 9 L. Muns (6), 10
A. César (3), 11 C. López, 12 I. Peirón (1), 13 L. Puiggrós (aturades: 2) ,
4/7 Gols en
superioritat.
2/3 Gols de
penal.
Parcials: (1 - 4) (2 - 2) (3 - 6) (1 - 6)
